1. |
Magna
02:23
|
|
||
Com un ahir te perseguirà, aquesta olor no te deixarà. Com un ahir no existia el temps. On se’n va tot? Aquella llum transformà l’espai, tocam el cel amb els peus cremant. Com un ahir no existia el temps. On se’n va tot?
|
||||
2. |
Florilegi
04:52
|
|
||
No queda gaire bé aquest final de vidres mossegats i papers que romanen a tot temps i tifó, ens pintarem de verd i a ballar. El món ja no existia, de fang farem més via. Dibuixarem un cos inventat, estirarem de mans quan és fosc, perfilarem un dolç mesurat i partirem tan prest, tan aviat. El món ja no existia, de fang farem més via, me sents? No passaran més dies.
Una pluja de renous t’ha ocupat el cap i els ulls pareix que ja no poden ni mirar on has viscut i t’han vençut. On moren els amants hi fan els solcs els torturats que volen viure tan aviat que sempre són un món a perdre. Mancava tot, sobrava tant... fora!
|
||||
3. |
Queratina
03:11
|
|
||
Pareix que no s’acaba, cansat de la mateixa sang, les ungles destrossades i cada pic més tou. Tornes un animal. Hores tocant la porta, pareix que no me sents. Fa fred aquí defora, no vull córrer descalç. Tornes un animal. Te miren, te criden, pareix que no hi ha cap resposta.
|
||||
4. |
Regina
02:56
|
|
||
T’has menjat tres vides blanques. Ja no faré cap esforç per riure. Tot està tancat i ben fermat, la bellesa no vol res de tu. Com veus, tot torna. Un cos fuit t’obliga a protestar tres dies.
|
||||
5. |
75
02:37
|
|
||
Amb les mans destrossades, mentre el pols te rebenta. Amb la cara enfangada, entre ulls que et vigilen. Les sabates desfetes, impossible que tornin si te callen per sempre. Tanta por paralitza, la mirada entelada, ni la ràbia t’anima. Una tomba perfecta que supura misteris. T’han tapat massa temps. 75.
|
||||
6. |
Ona
02:17
|
|
||
On a... i on què... i on arriba?
|
If you like Pujà Fasuà, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp